29. Cienfuegos, d'Alberto Vázquez-Figueroa

Realment em sembla de justícia que si tiro cap a la novel·la d'aventures i de la distracció total, no deixi de banda un dels autors espanyols més venuts de la història, en Vázquez-Figueroa. He canviat d'heroi, ara ja no és el nord-americà atractiu súper llest, sinó més aviat l'anti-heroi salvatge i poca cosa d'en Cienfuegos. Aquest xaval, analfabet i encara per a ensinistrar, demostra ser un autèntic supervivent en una època i en un lloc especialment complicats, les Illes Canàries del 1492 i les recentment trobades Índies. Cienfuegosés una novel·la d'aventures de l'estil literari del Clive Cussler, però emmarcat en una època de la història absolutament apassionant com és la de l'arribada dels espanyols a Amèrica. El personatge arriba a les Índies, on emprarà totes les seves capacitats físiques i intel·lectuals per tal de sobreviure en un nou món ple misteris desconeguts. Personalment he gaudit de la ràpida lectura, on les trepidants aventures s'esdeven sense parar en un context històric carregat de detalls apassionants. Personatges reals es barregen en la ficció: Colón, Rodrigo de Triana, Juan de la Cosa, Vicente Yáñez Pinzón... creant un marc històric brutal que converteix la novel·la en un petit manual acadèmic sobre la troballa d'Amèrica. Com que no esperava viatjar en el meu imaginari al Cipango, altrament Amèrica, seguiré amb Cienfuegos II, Caribes.