48. El Cráneo de Akenatón, de Luis Racionero

Segons la portada del propi llibre El Cráneo de Akenatón de Luis Racionero és "una novela adictiva sobre la secta más peligrosa de la historia". Res a dir, tot és opinable, però evidentment no és la meva opinió. Jo més aviat diria que es tracta d'una novel·la molt lenta, avorrida i que la secta en qüestió no és ni perillosa ni té res. En tot cas, diria jo que és la secta més fastigosa i amb més poca substància de les que he llegit en alguna novel·la. La història comença amb un cop d'efecte impactant, una literal menjada de cervell comunitària... aquesta és la peculiaritat de la secta, trobar-se i menjar el cervell d'un cadàver. Aquest "entranyable" ritus es fa per aconseguir físicament el saber i el coneixement del finat. Escabrós, desagradable i poc consistent. A partir d'aquí una història detectivesca ensopida que gira al voltant de la descoberta i denúncia de la secta. En general he trobat els personatges buits, la trama fluixa i el final molt poc original. El millor de tot ha estat sense cap mena de dubte descobrir el personatge històric de l'Akenatón. M'ha resultat fascinant conèixer un faraó que ha passat a la història per ser el precursor del monoteisme per una banda, i per l'altra, el marit de Nefertiti i pare de Tutankamon. A part d'això, la novel·la d'en Racionero m'ha avorrit fins la sacietat i m'ha fet alentir les pàgines diàries llegides. Considero que és un autor que escriu molt acuradament, m'agrada el seu estil i gaudeixo molt amb el vocabulari que utilitza. Em sap greu, però, perquè m'esperava molt més de la història i de la suposada intriga, especialment quan des de la mateixa portada ja t'avisen que la novel·la és addictiva.