50. Peligro en el Mediterráneo, de Clive Cussler

El millor d'haver llegit Peligro en el Mediterráneo de Clive Cussler és haver tingut l'ocasió de llegir la primera novel·la de la sèrie de Dirk Pitt escrita per l'autor nord-americà el 1973. D'aquesta manera, he conegut la versió embrionària d'aquest personatge que esdevindrà l'eix central dels següents llibres de la NUMA. És interessant observar com en Pitt jove és tan diferent del Pitt més madur. Ja ho havia llegit en alguna banda, però el jove és més contundent, impulsiu i agressiu que el més veterà que trobem en les novel·les posteriors. És com si el personatge anés evolucionant de forma paral·lela a la del seu creador, assolint el punt de maduresa que atorga el pas dels anys. Pel que fa a la novel·la, destaco que també s'observa clarament quina és la línia argumental a seguir: un fil i una estructura determinades que es desenvolupen més àmpliament en les posteriors novel·les. La figura de Pitt es contraposa amb la de l'adversari, en aquest cas un vell alemany d'origen incert que viu reclòs en un castell del Mediterrani i disposa d'una fortuna incalculable. Des d'allà, aquest prototípic dolent mou una xarxa de tràfic de drogues i contraban d'abast mundial que en Pitt s'encarregarà de desbaratar. Trobem els personatges habituals de la NUMA, això sí, en una primera versió carregada de matisos peculiars. La figura de Pitt és omnipotent, potser extremadament poderosa. El nostre protagonista gestiona la investigació com si fos un expert detectiu, descobreix tot el que és possible descobrir a partir de la intuïció, fa hipòtesis encertadíssimes sense a penes proves i acaba fent el treball de camp com si es tractés del mateix Rambo. Tot això ho fa amb el típic sentit de l'humor que caracteritza la sèrie dels Numa Files. En tot cas, el llibre el trobo fluix, lluny de les millors versions del "más de lo mismo". No obstant, seguiré amb un altre, segur.