99. Sáhara, de Clive Cussler

Aventura total ideal pels sis primers dies de les vacances de Setmana Santa 2017. Més de 100 pàgines diàries durant sis dies que m'han portat al desert més bèstia del món, el desert del Sàhara. M'ho he passat pipa, passant les pàgines de forma trepidant com a mi m'agrada. Per fi he llegit un llibre per gaudir a tope. Entenc que aquest Sáhara acabés convertint-se en la primera i única pel·lícula de la saga Dirk Pitt. Realment el producte és comercial, però et val la pena. Aquest cop en Dirk i en Giordino han d'investigar uns vessaments contaminants al riu Níger produïts per una planta d'incineració de residus tòxics. La major part de l'acció es desenvolupa a Malí, un lloc castigat especialment per la duresa del terreny i per ser un paradigma de la corrupció dels països del tercer món. Realment tota l'acció és previsible, però pot dir-se que aquesta història té certes dosis d'originalitat. De fet, tenim de nou el dolent (dolentíssim), la noia preciosa/valenta (enamorada d'en Pitt), l'equip de suport de Washington amb Sandecker al capdavant, etc. Tot plegat el de sempre, però amb el resultat habitual: acció sense fre i emoció constant. Apareixen de nou els clàssics artilugis i enginys fruits d'una imaginació privilegiada que salven la vida a l'últim moment. També es posen de manifest en aquest llibre episodis històrics de dubtosa veracitat que poden arribar a transformar la mateixa història dels Estats Units! Bé, gran entreteniment i delerós de pillar-ne un altre.