155. Mort a Menorca, de Jordi Tiñena

No es mereix Jordi Tiñena que la ressenya d'un llibre seu sigui la 155, però el número en ell mateix tampoc en té cap culpa i d'alguna manera podem netejar la imatge del número més escoltat darrerament per les esferes de poder. Per intentar analitzar un llibre de Jordi Tiñena cal prendre paciència perquè aquest home era un escriptor excepcional. Ho puc començar a dir tot just ara, després d'haver llegit només tres llibres seus. M'adono de l'enorme qualitat de la seva literatura i hauré passat per aquest món sense haver-li pogut dir en persona. Qui sap si va arribar a veure el meu missatge de facebook que li havia escrit quinze dies abans de la seva marxa. El destí em va oferir la possibilitat de llegir el primer llibre que va publicar allà pel 1994. La meva companya Loli de l'escola em va explicar que tenia a casa Mort a Menorca, un regal que el mateix autor va fer al seu marit Pere. Una petita joia que conservaven a casa i que ara ha agafat un valor especial. Aquest és un llibre de lectura evidentment lenta, del tot acadèmica, on ja el títol evoca a un inquietant Mort a Venècia de Thomas Mann. Un escriptor que busca històries pel món i que crea novel·les senzilles de gran èxit comercial. La recerca el porta a Menorca, on coneixerà de primera mà un crim que va sacsejar l'illa de dalt a baix. El seu lacai, també creat ex-professo pel propi autor, redacta i és co-creador de la novel·la. La investigació del crim remourà la societat menorquina i posarà sobre el tauler la veritable cara de la majoria de la noblesa illenca. Però el que realment esclata en aquesta novel·la és la confiança entre el lacai i l'amo, i ho farà amb una força que farà que acabis pensant que aquest llibre és espectacular. Això sí, caldrà tenir paciència i arribar fins al final, perquè com en molts altres exemples, aquesta és la típica novel·la de final total. Gran Tiñena pel teu llegat que penso gaudir sense pressa, però sense pausa.