186. The Witch of Portobello, de Paulo Coelho

Una nova lectura en anglès del ja clàssic Paulo Coelho, aquest cop The Witch of Portobello. Just fa un any, per aquestes dates enllestia Veronika decides to die i ara m'he animat amb aquest altre títol.
La lectura ha començat molt bé, molt dinàmica i molt dolça. A partir d'un personatge principal, Athena, la resta de convidats a la seva vida van narrant la seva relació amb ella. Una tècnica narrativa molt interessant que treballa molt els personatges secundaris, ja que és a partir d'ells que vas coneixent el tarannà i la força personal de la noia. La primera part de la novel·la ens explica com Athena viu a Londres en la llar d'una família libanesa refugiada a la capital britànica. La noia descobreix que no és filla biològica dels seus pares, sinó que va ser adoptada en un orfenat romanès. Athena recupera els seus orígens i inicia un viatge físic i espiritual. Mitjançant la dansa assoleix un nivell de desconnexió de l'ànima que l'ajuda a conformar el seu nou renaixement.
Cap a mitjans del llibre el tema màgic i esotèric pren més rellevància i jo començo a perdre'm una mica (hi ha hagut moments que ni em trobava). De nou la meva racionalitat s'imposa categòricament i, encara que sóc molt empàtic envers els seus pensaments i vivències, no comparteixo massa el camí que pren la història. Haig de reconèixer que tanta màgia, esoterisme i viatges astrals em fan perdre el sentit de la realitat. Fins aquí he gaudit molt de la lectura, però a partir de la meitat de la novel·la ha entrat en Coelho en estat pur, el mestre espiritual. Es veu que la primera part està inspirada en fets reals i la segona ja és collita pròpia de l'escriptor. Tot gira entorn de la feminitat de Déu encarnat en la figura d'Athena. La demostració pública de la seva existència té unes conseqüències fatals que demostren que la nostra societat no està encara preparada per mostrar la cara femenina de la divinitat. La veritat és que no podia aguantar els darrers capítols, que he trobat tan allunyats de mi que he patit per poder acabar el llibre. El llibre val molt la pena perquè el personatge principal té un potencial enorme i esdevé un gran referent femení. Per part meva, he acabat esgotat. Prefereixo altres novel·les del mateix autor.