215. L'Apocalipsi segons Macintosh, d'Àngel-O. Brunet

L'Apocalipsi segons Macintosh, d'Àngel-O. Brunet és un llibre extraordinari, perquè és d'aquells que pots dir que NO has llegit mai. D'entrada sembla que llegeixis una novel·la negra, que també, però poc a poc t'adones que estàs mirant una pel·lícula. Cada pàgina esdevenia una escena, una seqüència d'un film que no sabies on t'havia de dur. Penso que aquest llibre també és el perfecte guió d'un guió cinematogràfic, com una mena de referent d'un gènere que mai havia tastat. Pel que fa a l'argument, també m'he quedat ben sorprès. L'investigador privat tradicional de gavardina i de dures maneres rep un encàrrec sorprenent: protegir un ancià de la mort. Sembla una broma, però la mort no és qualsevol mort, és la Mort. La Mort com a personatge que et va seduïnt fins atrapar-te i que com a humà tens l'obligació d'evitar. No sé si l'autor volia descriure aquesta situació en plan metàfora, però així ho he entès jo. Destaco també l'estil directe i alguns dels simpàtics diàlegs carregats d'ironia que s'intercanvien els personatges. He descobert aquest autor tarragoní a partir dels Assassins del Camp, ja que en Brunet és un dels autors del citat recull de relats de novel·la negra. Un llibre realment interessant que enceta la col·lecció d'un àlbum de cromos que vull completar i que sorgeix del recull de l'Aritzeta. De moment ha caigut Brunet amb bona nota, el primer.