En la primera part del segle XX un noi xilè de setze anys decideix viure en primera persona la caça de la balena. Inspirat en la lectura de Moby Dick el xaval decideix embarcar-se en un balener capitanejat per un basc bregat en mil batalles marines. Després de l'experiència torna a la seva vida amb cert desencís. Molts anys més tard, resident ja a Alemanya i membre d'un diari especialitzat en temes ecologistes, rep una informació sobre la captura discriminada de cetacis a les costes del sud de la Patagònia. Amb el suport d'un vell mariner de la zona descobreixen que un gran balener japonès està massacrant les balenes sota un suposat pretext científic.
Mundo del fin del mundo de Luis Sepúlveda és una novel·la de denúncia, entranyable, estèticament molt ben escrita i amb trossets tan bonics com aquest: "Los barcos que han conocido el sabor de la aventura se enamoran de los mares de tinta y navegan a gusto en el papel". Ara mateix he posat una piulada on reivindico una mica la lecura d'aquest escriptor, periodista, actor i activista xilè que ho va passar realment malament en la seva joventut. Avui mateix intentaré llegir l'altre i així tancar la trilogia oberta dels exemplars que tinc a la meva llibreria de casa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada