Feia dies que no llegia un Llibre del Delicte, i això que en tinc una bona pila acumulada d'aquest estimat segell. La memòria de la Vall Fosca de Carles Mentuy és una mena déjà vu d'allò més sorprenent: de la màfia calabresa passem a la "màfia pallaresa". Ha estat molt divertit descobrir que al bell mig de les muntanyes pirinenques un parell de famílies locals controlen el marro de la droga, les armes i els negocis de poca o dubtosa legalitat.
No sé si existeix un gènere literari concret centrat en els afers de la màfia catalana o senzillament ens trobem en un exemple més de novel·la negra que tan admirablement conreen autors de casa nostra. El cas és que ha estat una lectura àgil que m'ha durat menys de 24 hores perquè si comences aquesta novel·la vas fent i no te'n canses gens. Entenc que els capítols breus i el dinamisme general de l'argument agilitzen la cosa i no pares fins que no acabes.
De l'argument poca cosa vull dir: les qüestions internes fratricides i les lluites entre bandes mafioses rivals ocupen la majoria de les situacions. Assassinats a sang freda, prostíbuls, presons, camins foscos... són el marc per on es passegen personatges prototipus de la màfia: joves inquiets amb ganes de poder, vells padrinos amb antics codis, policies embrutats, policies honrats pressionats pel sistema... Tot plegat una novel·la que m'ha agradat molt per l'originalitat del concepte, ja que sense cap mena de dubte jo això no ho havia llegit mai (com a mínim en versió catalana).
Llibre del tot recomanable, som-hi, anoteu-lo!
Llibre del tot recomanable, som-hi, anoteu-lo!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada