Misery d'Stephen King no és un simple bestseller, és una peça d'alta literatura. Em sorprèn molt, perquè esperava una pel·lícula de terror i m'he trobat una història psicològica de primer nivell. Un escriptor de novel·les romàntiques molt comercials (i de dubtosa qualitat) queda atrapat a l'interior del seu cotxe al mig de la neu i és rescatat per una peculiar infermera. La senyora té cura de les seves malmeses cames trencades, el medica i l'allita de forma respectuosa. Res és el que sembla i l'Annie Wilkies resulta una dona furibunda, agressiva i especialment interessada en els llibres d'en Paul Sheldon, que així és com s'anomena l'escriptor. A partir d'aquí el joc és espectacular, amb estires i afluixes de caire absolutament psicològic que serviran per a que l'home escrigui la seva millor novel·la.
Realment estem parlant d'un llibre digníssim per a fer un debat, que és el que passarà ben aviat amb els companys del Club de Lectura de l'escola. Ara mateix no he estudiat amb profunditat els temes secundaris de l'argument, però estic segur que en parlarem i serà una trobada magnífica. La idea de l'escriptor controlat pels lectors, l'obsessió, la paranoia, el terror (no massa terrible en aquest cas), l'angoixa, la dependència,... tot un seguit de temes menors que conformen una història excepcional. Per suposat que m'han vingut ganes de debat i de compartir opinions amb el nostre equip. Em queda donar-li unes quantes voltes prèvies a tot plegat i revisar bé l'anàlisi acadèmica. De moment, el sabor de boca és magnífic i no sé ni si tinc ganes de veure la pel·lícula.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada