Resulta que vaig veure per twitter que en Rafel Nadal ve demà dijous a les llibreries de Tarragona. Com que precisament acabava un llibre i tenia ganes de començar un altre, vaig decidir-me per aquest títol pendent a la llista del 2020. La senyora Stendhal és la història d'una vida, la d'un nen que veu com cau la seva mare víctima d'un tret. Ens emmarquem a les acaballes de la Guerra Civil espanyola en un petit poble prop de la frontera amb França. La guerra extreu el pitjor dels qui la viuen i els episodis cruels es succeeixen l'un darrere l'altre. La senyora Stendhal es convertirà en la protectora del Lluc i s'encarregarà de dur a terme la promesa que li va demanar la mare del nen segons abans de morir: tenir cura d'ell. Així doncs, el noi pujarà amb una nova família en la que hi ha un fill adolescent i un avi. Anirem coneixent els misteris que envolten la vida de cada un d'ells i com gestionen el seus destins en el marc del temps que els toca viure. Un cop més em trobo al voltant de perdedors que fan el que toca: perdre. El nen acabarà en un reformatori on ho passarà realment malament, rodejat d'infinitat de nens i capellans que el maltractaran. No és fàcil la vida del perdedor si els teus també ho són. Un cop fora de l'internat al Lluc l'esperen els maquis i les muntanyes. La vida continua entre corredisses, amagatalls i salvatjades de la guerra, on el noi coneixerà tot tipus de gent que actua sense massa escrúpols. Passaran uns quants anys més i es dedicarà a l'estraperlo de penicil·lina, una tasca que reportarà certs beneficis. No serà fins el 1965 que no tornarà al poble que el va veure néixer.
En definitiva, una bona novel·la. Molt, però que molt ben escrita i que es fa agradable de llegir amb certa devoció. Encara no he trobat el gust als llibres o pel·lícules basats en la Guerra Civil espanyola. Potser això de perdre no agrada massa i és el que té estar al bàndol dels derrotats. Imagino el meu avi patint i em molesta el concepte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada