403. La veïna, d'Isabel-Clara Simó

Aquesta seria una simple ressenya si no fos que La veïna d'Isabel-Clara Simó ha estat el segon llibre del Club Virtual de Novel·la Criminal de la Biblioteca Pública de Tarragona. Per aquest motiu m'hauré de centrar una mica més, valorant els personatges, la trama i el desenvolupament de tot plegat.
Un home gris amb una vida bastant del mateix color rep la notícia que ha mort el veí de casa seva. La veïna resulta ser una atractiva noia que de seguida encisa al noi. Hores abans, el noi, portat per la debilitat i el servilisme que de vegades provoca el comportament masculí, acaba portant un paquet al futur finat al seu taller. La noia desperta la passió del xaval, enredat ara en un cas d'assassinat inesperat. La policia inicia la seva investigació i ell és ara el principal sospitós. Una història que t'atrapa de seguida i que malgrat que tenia uns dies per llegir, vaig acabar ahir de cop per la necessitat de conèixer el final. He trobat que l'argument em traslladava als anys 90, una època en la qual la tecnologia encara no tenia el potencial que tenia ara. M'ha agradat també la possible denúncia a la debilitat humana davant de l'instint, en aquest cas el masculí. Entenc que la vida anodina i gris és un llast per a la vida de moltes persones i que un toc de llum sempre alegre el cor. Des d'aquesta inconsciència a trobar-te al bell mig d'un crim hi ha un espai difús on no saps qui és el responsable. Una novel·la breu, però extremadament interessant i que serà objecte de debat la setmana vinent amb els nous companys del Club de Lectura de la biblioteca.