Se'm presenta la terrible responsabilitat de fer la ressenya del llibre de l'estiu 2020. Fima d'Amos Oz ha estat llegit, analitzat, pensat i gaudit en pràcticament la seva totalitat sobre la terra del Priorat. Només la part final l'he enllestit a casa per temes logístics i de temps. Com començar aquesta difícil tasca? D'entrada diria que aquesta és la gran novel·la de la compassió, o com a mínim a mi m'ho ha semblat. L'autor descriu aquest valor en les seves múltiples opcions i possibilitats com si fos el veritable personatge de la història. Bé, en tot cas la novel·la gira entorn un home de 54 anys que arriba a un moment de la seva vida en la que li cal fer balanç. El títol de cada un dels 30 capítols és tota una declaració d'intencions, una pista o un misteri per resoldre. Sincerament considero aquesta obra com a un llibre delicadíssim, carregat de literatura de la millor classe, sensibilitat extrema, nostàlgia saludable, crítica social i política... tota una experiència vitals, gens fàcil de consumir, però que crea certa addicció. Aquest és el meu cas amb l'obra en general del gran autor israelià.
L'obra ressegueix una petita part de la vida de Fima, un home de peculiar personalitat. Conscient del seu decliu, l'home arriba a la maduresa física i intel·lectual amb moltes respostes, però sobretot amb més preguntes que mai. Observador profund de la realitat que l'envolta, el protagonista gestionarà de forma alternativa la tasca que hauria de desenvolupar el govern de la nació, seguint un pacifisme activista molt proper al pensament del propi autor. En Fima es considera acabat i considera que el seu país i el seu sistema social també hi va de camí. Realment es fa molt complicat descriure la filosofia de vida de Fima, l'home que busca la pau en el seu interior i en el món que l'envolta. Desenvolupa dotzenes d'idees i teories que comparteix amb la seva família, malgrat que sovint desperta poc interès en ells. De fet, he analitzat tantes idees i he dedicat tantes hores a la lectura d'aquest llibre que podria fer una guia de lectura. Què gran era Amos Oz i quina sort assaborir la seva literatura. Sóc un afortunat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada