334. El hombre de los círculos azules, de Fred Vargas

Després de llegir El hombre de los círculos azules de Fred Vargas he hagut de pensar una força estona si m'havia agradat, si l'havia entès i si tenia ganes de llegir algun llibre més de l'escriptora francesa. Entendre'l sí, encara que l'argument és excepcionalment embolicat i sovint havia de tirar de memòria. Un home es dedica a dibuixar cercles blaus amb guix que va repartint pels carrers de París. Cada cercle inclou un objecte sorprenent al seu interior, cada cop una mica més "preocupant" que l'anterior: des d'una senzilla cadira (o alguna cosa similar), a un gat mort i, finalment, una sèrie de cadàvers de forma correlativa. L'inspector encarregat del cas és un tal Adamsberg, un home especial (per allò de tenir una personalitat determinada) i carregat de fantasmes mentals (normal en aquest estil de novel·les, vaja). Com sempre les pistes i els detalls es succeeixen i arriben a una resolució bastant insòlita. Aquí entrem en la qüestió sobre si m'ha agradat la novel·la... doncs crec que no massa, la veritat. Potser tenia les expectatives molt altes i la novel·la no les ha assolit gaire. Sobre si seguiré llegint aquesta escriptora, crec que sí ho faré, encara que la cotització ha baixat una mica. Precisament avui he comprat un altre títol (que casualment ja tenia) i ara quedarà allà esperant. Començo la darrera part de l'any amb les vacances de Nadal i amb algunes lectures sensacionals esperant a la tauleta. Som-hi!