Qualitat. Aquesta paraula defineix la literatura de Julian Barnes, un home que em transporta en el temps, ara fa uns 20 anys. Va ser llavors que vaig llegir El lloro de Flaubert i un parell de títols més. Fa poc vaig aconseguir aquest altre llibre, El sentido de un final, i la meva sensació és tan positiva que no dubto que rellegiré els tres anteriors que tinc. Aquest llibre va obtenir el Premi Booker 2011 i em sembla una distinció d'allò més merescuda. La lectura d'aquest llibre ha estat una delícia. Reflexions de qualitat sublim i una anàlisi acuradíssima de la psicologia dels personatges m'han atrapat des de la primera pàgina.
Tony Webster explica la seva ruta per la vida, la qual quedarà marcada pel suïcidi d'un antic company de l'escola. Al més pur estil Murakami (menys centrat en l'amor i més en altres vessants humanes), l'autor descriu els esdeveniments del protagonista al llarg de la seva vida després de la tràgica mort de l'amic. La funció de Veronica, parella dels dos nois, recorda sorprenentment al Tokio Blues, encara que en aquesta ocasió el desenvolupament dels fets és força diferent. Tony trenca amb els seus amics i viu apaciblement una vida mediocre de persona normal. Lluny de grans fites, el protagonista és un home que no controla la seva vida, sinó que la situació és a l'inrevés i, segons l'autor, la vida el controla a ell. En definitiva, aquest és un llibre que val molt la pena llegir, emmarcat en un Londres que m'apassiona i amb un estil dinàmic. Entreteniment literari sublim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada