150. Un món sense fi, de Ken Follett

Anys i panys portava el meu exemplar d'Un món sense fi de Ken Follett esperant en la meva humil llibreria acumulant pols al costadet d'Els pilars de la terra. El devia comprar quan va ser una novetat i el vaig començar l'u de gener d'enguany sense més intenció que anar fent, sense pressa i pensant que el llegiria sense cap pressió. Al tractar-se d'una bèstia de 1.258 pàgines i amb tapa dura, aquest exemplar meu és qualsevol cosa menys còmode. Per tant, vaig decidir convertir-lo en llibre de capçalera de dormitori, un llibre ideal pels minuts previs d'abans de caure als meus inestables somnis. I la cosa ha estat així, pim, pam, pim, pam... i fins avui. L'imaginari de Follett en la seva màxima potència ens trasllada a l'any 1300 cap endavant i allà embogeix en mil i una històries. Personatges entranyables que t'acabes estimant, els típics dolents (dolentíssims) que fan la vida impossible a la resta, la crueltat de l'ésser humà de l'Edat Mitja i les vicissituds d'una vila medieval s'entortolliguen plegades amb l'afegitó d'un convidat molt especial: la pesta. Resulta impossible resumir aquest llibre o senzillament valorar-ho de forma específica. La veritat és que et trobes de tot, un munt d'aventures i d'esdeveniments sense fre que pots anar llegint en capítols com si d'una sèrie de televisió es tractés. Com sempre que passa en la novel·la històrica, temo caure en el parany de no distingir la ficció de la realitat. Confio plenament en els coneixements tècnics de l'autor sobre el tema arquitectònic, de manera que per aquí anem bé. Per altra banda, la societat feudal resulta esfereïdora des del punt de vista de la classe baixa, tan supeditada a la noblesa i al clergat que fa mal al cor només de pensar-ho. L'anècdota més simpàtica s'ha produït en el marc de les coincidències, ja que la meva companya de l'escola Meritxell i jo hem estat llegint pràcticament de forma simultània el mateix llibre. Bona experiència en general, encara que marxo pensant que he patit massa vivint aquestes setmanes a l'Edat Mitjà de la mà del gran Follett. Un món sense fi és el llibre número 18 que llegeixo d'aquest autor i em sembla que només em deu faltar Una columna de foc, llibre que espero llegir el proper estiu.