Mentre llegeixo un totxo del Michael Crichton que espero acabar abans d'arribar al 2017, he tingut l'oportunitat de compartir lectura amb el meu fill Jan Pol, la nostra primera lectura junts: Agu Trot, de Roald Dahl. Al tren, camí de Barcelona per trobar-nos amb la família pel dinar de Nadal, vam començar a passar pàgines. Vam llegir mig llibre ahir, dia de Nadal, i mig llibre aquest matí, dia de Sant Esteve. Agu Trot és un dels llibres que formen part del projecte acadèmic de Les Mil Lectures que organitzo enguany a l'escola. Fins al moment l'havien llegit 28 nens i nenes del col·legi i, accidentalment, havia acabat a les meves mans aquest Nadal. Aprofitant que estic aquesta primera setmana amb en Jan Pol, he volgut que ell el llegís. Ho ha fet conjuntament amb mi i ha estat un dels regals més bonics de Nadal haver-ho pogut compartir junts. En Roald Dahl és un mestre del tema i reconec que en sóc un fan. No ho sóc dels seus títols més coneguts, sinó més bé dels que jo, ignorant de mi, desconeixia i he anat descobrint darrerament. Agu Trot és una història original i entranyable a més no poder. Una història d'amor de gent gran ja madureta dirigida a nens. Sembla un terreny vedat pels adults de la generació del mig, però aquesta història sap trobar l'equilibri ideal entre el llibre infantil i la novel·la romàntica d'adults. Es tracta d'una història tendra, entranyable i molt original. Pel format i l'aparent senzillesa argumental pot dir-se que és un llibre infantil. No obstant, també hi veig la tendresa de l'amor madur, el lluitar fins al final per allò que un desitja, la perseverança, la il·lusió... ingredients que tots salpebrats esdevenen una meravellosa història "de nens", però de lectura obligatòria per a tots aquells que encara ens agrada somiar desperts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada