84. Cienfuegos VI, Xaraguá, d'Alberto Vázquez-Figueroa.

Novel·la sense gaire cosa a explicar, però que m'ha agradat molt. El motiu no el sabria dir gaire, ja que sembla més un epíleg de la sèrie Cienfuegos que no pas una història d'aventures i d'acció. Pensava que m'acomiadava, doncs, amb un molt bon sabor de boca, però he descobert que l'autor posteriorment va escriure un vuitè exemplar de la sèrie el 2007. Tenint en compte que Xaraguá va ser escrit el 1991, sembla ser que Vázquez-Figueroa va recuperar el seu heroi 16 anys després. Jo l'acabaria aquí, ja que amb aquesta novel·la l'autor tanca definitivament un cercle que va iniciar amb el primer de la sèrie. Realment no passa gran cosa, en Cienfuegos assumeix un rol diferent al que estàvem els lectors acostumats i, des de la meva humil opinió, cau en l'aburgesament de la vida familiar, tot marxant del mundanal soroll per establir-se de forma tribal com a mascle alfa. Em sorprèn que l'autor introdueixi una mena de poligàmia "natural", potser habitual d'alguna manera tenint en compte l'època i el moment. Molt útil també el resum històric de personatges reals i esdeveniments de principis del segle XVI, on el lector hi pot trobar una nova lliçó d'història en majúscules. Bé, doncs tanco els curs literari 2016 molt feliç pels 49 llibres i amb moltes ganes de més i més!!!!