165. Manuel de Pedrolo, La llibertat insubornable, de Bel Zaballa

No sé ni com començar a parlar de Manuel de Pedrolo, La llibertat insubornable, de Bel Zaballa. Potser serà millor començar pel principi, valorant el fet que la meva dona em va regalar ara fa uns quinze dies aquest llibre pel meu 47è aniversari, més de 30 anys després del meu descobriment de Manuel de Pedrolo. Probablement m'hauria de remuntar al 1985 quan devia llegir a l'escola (de forma obligatòria) el Mecanoscrit del segon origen. A partir d'aquí van arribar els altres exemplars de la col·lecció El Cangur que el pare em comprava a la llibreria TRT del Pere Martell a mesura que els anava llegint. Curiosament, la meva vida de lector incipient corria paral·lela a l'etapa final de l'escriptor de l'Aranyó. El cas és que aquest llibre que ara m'ocupa és una biografia necessària per a qualsevol amant de la literatura pedrolista, on es mostren els principals trets biogràfics de la seva vida, així com el seu pensament ideològic i literari. En aquest repàs he pogut conèixer elements bàsics de la seva personalitat, que jo particularment no sabia, i que marquen clarament l'estil i l'obra de l'autor. Amb un llenguatge planer i pedagògic, Bel Zaballa distribueix el seu llibre en diferents etapes clau que ressegueixen la vida de Pedrolo amb precisió. Opinió a banda em mereix la figura de l'autor, un home avançat al seu temps i un exemple de coratge en temps convulsos. Voldria destacar també el títol que ha escollit l'autora per aquesta biografia, "llibertat insubornable", una de les possibles definicions que s'escauen millor al gran Pedrolo.