Quan vaig fer la primera llista de llibres pendents per l'any 2019 vaig posar La probabilitat Bookman d'Àngel-O Brunet en la posició número 5. Per fi, nou mesos després he aconseguit llegir-lo i val a dir que ha estat una gran lectura. Aquesta novel·la no és estilísticament tan sorprenent com les altres del mateix autor, però sí que el concepte de l'originalitat segueix ben present. Durant el 1864 el comissionista i corredor d'assegurances Víctor Boockman és convençut per a fer una gestió comercial en una nau embarcada al port. Pensant que es troba davant d'un negoci important, en aquesta nau iniciarà tot un seguit d'aventures que el portaran a conviure amb peculiars tripulacions, misteriosos personatges, internaments forçosos en un sanatori, gossos salvadors... tot un ventall de miratges literaris que sorprenen i enlluernen un cop més en la proposta d'en Brunet. La mort pren un paper important, ja que els tripulants de les naus aniran caient poc a poc de forma ben estranya. Malgrat que no sóc gaire aficionat a la literatura fantàstica, el tarragoní gestiona aquest gènere de tal manera que la fantasia entra bé, suaument i sense estridències. Una sirena és un personatge mig mitològic i fantàstic propi dels contes infantils que en aquesta novel·la pren una dimensió especial. Com sempre, no vull desvetllar res, però aquesta sirena m'ha fascinat. La lectura del text és dinàmica, àgil, aquella prosa tan cinematogràfica que tant caracteritza l'autor. Tot plegat un llibre xulo que fa que tingui més ganes de llegir altres novel·les del tarragoní.
Arriba un moment de la teva vida que no recordes els llibres que has llegit, ni sobre de què anaven els seus arguments, ni, fins i tot, si t'havien agradat o no. Aquell dia decideixes que millor anar-ho anotant tot i fer recompte. Hereu de llibretes i blocs anteriors, aquest és l'inevitable bloc de les meves lectures. Recull de títols, opinions i cert estadisme des del 2016.
dissabte, 14 de setembre del 2019
312. La probabilitat Boockman, d'Àngel-O Brunet
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Gràcies, Joan! La casualitat m'ha dut a ensopegar amb el teu blog (i a llegir la teva ressenya, és clar) i, certament, ara em sento molt més feliç i amb moltes més ganes d'escriure que no pas instants abans de prémer l'intro deixar que sant Google m’il·lumini el camí. Per sort, de totes les probabilitats possibles, he ensopegat amb la que m’ha dut fins aquí. (Àngel-O)
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina