351. Noves dames del crim, a cura d'Anna Maria Villalonga

Aquesta lectura és d'aquelles que van bé per anar llegint, quan et ve de gust fer-te unes paginetes i quan vas just de temps. El volum presenta un recull de 13 relats d'estil "negre" escrits tots per dones i que et distreuen i et sorprenen per separat. Cada història és més o menys fosca i vas alternant diferents estils (que ja va bé). Vaig començar per l'últim, el relat de l'Anna Maria Villalonga, "El violí mut", una història asfixiant i amb aquell toc tan característic de la gran Anna (cada dia m'agrada més). He pogut fer una mica d'homenatge a la Isabel Clara Simó, la protagonista del primer conte del recull, "La malaputa", tot un títol premonitori. Destaco també "La carnissera" de la Gemma Pasqual, una altra escriptora que també he gaudit abans i que en aquest cas fa que et tornis vegetarià de cop. M'ha sorprès la sobrietat del conte de l'Elisenda Roca i l'originalitat d'alguna de les escriptores que realment no havia sentit mai. Tampoc cal mencionar-les totes, perquè això és un "anar fent". Tots els relats són interessants, potser un dels que més m'ha agradat és aquell de la mare que "distribueix" el seu amor entre els seus fills, les trilogies amoroses amb finals mortals, magdalenes enverinades, amanites faloides, artistes que reclamen ingressos per pagar la hipoteca... molt bé en general, un llibre fantàstic de veritat. El problema sóc jo i la meva pèssima memòria. Aquests reculls tenen allò de fer un petit tast literari de diversos autors o autores i canviar de seguida, un fet que només vaig valorar com cal amb l'Assassins del Camp. Aquell cop vaig proposar-me llegir un llibre de cada autor present, ara ja ni recordo qui ha escrit què. Bé, ja porto llegits els primers 13 exemplars de l'editorial Llibres del Delicte. Seguirem.