352. Ciutat fantasma, de David Marín

Ciutat fantasma de David Marín és una lectura de cap de setmana no prevista encara. La meva idea era acabar algun dels llibres oberts, però la falta de temps m'ha fet decidir llegir una lectura ràpida per no baixar el ritme de ressenyes, ja que m'agrada acabar un llibre com a mínim cada setmana. En aquest cas l'he encertat de ple. Després vindran de cop els llibres que porto a la meitat, però m'és absolutament igual. Dissabte i diumenge m'ha acompanyat, doncs, en David Marín, autor absolutament desconegut per a mi i que m'ha sorprès força. Una història que m'ha semblat resumida pel propi autor a la plana 123 del mateix exemplar: Vaig escriure a la llibreta vermella. L'operació contra els okupes. L'interrogatori a la detinguda. La violència d'en Fuentes. L'Ainhoa. X.B. sota la pluja. L'havia tingut a l'abast. Però en realitat no tenia res. Només un forat d'odi a l'ànima... Uau, el resum de la situació i la conseqüència psicològica de tot plegat. No obstant, el millor del llibre és el capítol 1, un punt d'inici que et deixa sorprès i que et manté a l'espera durant tota la lectura. La veritat és que un mosso d'esquadra fora de lloc emocional investigant pel seu compte és un bon reclam. Molt bé la descripció psicològica del personatge i molt bona l'estructura general del relat. Això és el que m'agrada d'aquesta editorial, que mai saps què et tocarà llegir (allò que deia del bon criteri del Marc Moreno, de professió editor, escriptor i recomanador professional). Tornar a Barcelona comporta reviure el passat i la nostàlgia, moments ja oblidats i desapareguts. El mosso vol recuperar una antiga amistat, però en aquesta recerca hi troba la seva miserable essència humana i la manca de sentit de la seva pròpia vida actual. M'ha encantat la idea i el llibre en general. He vist que l'autor també és un dels escriptors dels Assassins de Ponent. Pot resultar interessant...