Ens veurem allà dalt de Pierre Lemaitre és una novel·la consistent, potent, d'aquelles d'estiu. Necessites temps per pair una història que comença durant la primera guerra mundial al camp de batalla i que conclourà tres anys després. Un tinent de l'exèrcit francès desitjós d'honors encoratja els seus soldats a una última batalla contra els alemanys. Per tal d'enaltir els seus homes matarà els dos que han avançat la lluita, de manera que provoca cert fulgor en els ànims francesos. Vol el destí que el protagonista de la novel·la sigui testimoni d'aquest afer, encara que no en sortirà precisament ben parat. Enterrat a causa d'un bombardeig d'obusos, un company el desenterrarà, salvant-li la vida. El segon soldat rebrà l'impacte de foc enemic i perdrà part de la cara per la banda inferior. Sobreviuran tots dos, convertint-se així en els principals personatges del desenvolupament de la història conjuntament amb el tinent. L'argument gira al voltant de les conseqüències de la guerra i de com afronta cadascú el destí que la vida els ha assignat. La sensació de culpa, la misèria humana del tinent, l'ànim de venjança, la societat desfeta malgrat la victòria sobre els alemanys, el París dels anys 20, ... un marc espectacularment incomparable on té lloc realment el gruix de la novel·la. Els joves soldats han de sobreviure en un món complicat de post-guerra i cal innovar. El problema és que serà el soldat que ha perdut la cara qui prendrà les regnes de la seva venjança contra la seva família, el seu país i el món, una lluita de l'ètica contra la realitat. La víctima esdevindrà botxí moral, ja que serà ell el gran estafador, l'home que vendrà monuments als caiguts que seran pagats per l'estat i pel mateix poble pagar les seves culpes. Pagar la meva consciència i estar salvat, però sense comptar que aquell a qui vols expiar t'està contraatacant encara amb més contundència. Sense paraules. Una novel·la que se'm va fer llarga, perquè ho és, però també per la densitat del tema que carrega.dimarts, 4 d’agost del 2020
407. Ens veurem allà dalt, de Pierre Lemaitre
Ens veurem allà dalt de Pierre Lemaitre és una novel·la consistent, potent, d'aquelles d'estiu. Necessites temps per pair una història que comença durant la primera guerra mundial al camp de batalla i que conclourà tres anys després. Un tinent de l'exèrcit francès desitjós d'honors encoratja els seus soldats a una última batalla contra els alemanys. Per tal d'enaltir els seus homes matarà els dos que han avançat la lluita, de manera que provoca cert fulgor en els ànims francesos. Vol el destí que el protagonista de la novel·la sigui testimoni d'aquest afer, encara que no en sortirà precisament ben parat. Enterrat a causa d'un bombardeig d'obusos, un company el desenterrarà, salvant-li la vida. El segon soldat rebrà l'impacte de foc enemic i perdrà part de la cara per la banda inferior. Sobreviuran tots dos, convertint-se així en els principals personatges del desenvolupament de la història conjuntament amb el tinent. L'argument gira al voltant de les conseqüències de la guerra i de com afronta cadascú el destí que la vida els ha assignat. La sensació de culpa, la misèria humana del tinent, l'ànim de venjança, la societat desfeta malgrat la victòria sobre els alemanys, el París dels anys 20, ... un marc espectacularment incomparable on té lloc realment el gruix de la novel·la. Els joves soldats han de sobreviure en un món complicat de post-guerra i cal innovar. El problema és que serà el soldat que ha perdut la cara qui prendrà les regnes de la seva venjança contra la seva família, el seu país i el món, una lluita de l'ètica contra la realitat. La víctima esdevindrà botxí moral, ja que serà ell el gran estafador, l'home que vendrà monuments als caiguts que seran pagats per l'estat i pel mateix poble pagar les seves culpes. Pagar la meva consciència i estar salvat, però sense comptar que aquell a qui vols expiar t'està contraatacant encara amb més contundència. Sense paraules. Una novel·la que se'm va fer llarga, perquè ho és, però també per la densitat del tema que carrega.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada