Acabo un atapeïdissim mes de maig amb la lectura del Trajecte final de Manuel de Pedrolo. Al tractar-se d'un recull de contes l'he anat assaborint a pedaços, conte a conte, durant tot el mes, sense massa pressió i alternant-lo amb les meves altres lectures. Algú ha afirmat que ens trobem davant "del recull de contes de ciència ficció per excel·lència" del mestre Pedrolo. Abans de llegir res més del que s'ha escrit sobre aquest llibre, jo ja tenia molt clar que l'existencialisme és l'eix vertebrador de tot plegat. He passat una bona estona pensant sobre el títol, com cal fer sempre amb els llibres de Pedrolo i he arribat a la humil conclusió que el trajecte final és aquell que ineludiblement fem totes les persones quan ens encaminem cap a la mort. Val a dir que he anat anotant les meves apreciacions de cada un dels set contes del recull, ja que òbviament cada un d'ells és una novel·la en potència. Bàsicament he llegit sobre la reencarnació, les realitats paral·leles, els canvis de rumb de les vides, l'aparença humana, la supervivència, el canvi d'identitat, el viatge en el temps, la regressió vital, entre d'altres sub-temes on el misteri de l'existència humana és clar protagonista. La imaginació desbordada de Pedrolo es posa de manifest un altre cop creant històries que provoquen la reflexió al màxim. Es podria fer un debat particular de cada un dels contes d'aquest recull, n'estic plenament convençut. Aquest és un llibre que acumula una quantitat tan gran de material temàtic que sorprèn que ho pugui fer en un espai tan petit com un recull de contes. Fa temps que dic que Pedrolo va ser un geni que si hagués nascut a Anglaterra o als Estats Units, ja seria premi Nobel o un dels millors guionistes de Hollywood. Probablement el darrer conte del recull, La Regressió, devia estar inspirat en el conegut conte del mític Francis Scott Fitzgerald, El curiós cas de Benjamin Button. No dubto que el català devia conèixer el conte del nord-americà, i, per sort per nosaltres, en va fer una adaptació absolutament brillant. Tant brillant com el mateix Manuel de Pedrolo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada