359. La nit de la papallona, de Margarida Aritzeta

La nit de la papallona de Margarida Aritzeta és un llibre que he llegit perquè vull arribar a 10 novel·les de la vallenca abans del 26 de març, el dia que tenim previst assistir com a convidats a la presentació del darrer llibre de la tetralogia de la Mina Fuster. La veritat és que el que havia de ser un tràmit literari ha estat un llibre magnífic amb una història doble que m'ha encantat. Per una banda una noia viu una experiència traumàtica en el marc d'un amor d'estiu (com n'hi ha moltes), però en una conjuntura familiar ben especial i, per altra, una experiència derivada de la cruel guerra de Bòsnia protagonitzada per un home bosni resident accidentalment a la costa catalana. L'un i l'altra coincidiran amb l'espai i en el temps i mostraran les cartes de les seves vicissituds vitals. La noia descobreix un episodi d'abús a una noia italiana per part del seu suposat xicot, mentre el bosni malviu traficant armes acompanyat d'un parell de rottweilers. Ambdós crearan un vincle de complicitats on es descobrirà el terrible passat del Zeljko i el tràgic destí de la seva família. Tot plegat una novel·la suposadament juvenil, però que com diu la Margarida "Existeix la literatura juvenil de manufactura. Quan és Literatura, no tenen sentit les subdivisions ni els gèneres". Doncs perfecte, una definició correctíssima de les meves sensacions. Cada cop penso més que la Margarida és molt millor escriptora que el que es mostra als llibres de la Mina Fuster, a excepció de la darrera, on l'intimisme dels personatges em va agradar molt. I l'anècdota d'aquest llibre és que el vaig estar llegint durant la prèvia del Barça-Reial Societat, que no és poca cosa! Voldria llegir algun altre llibre de la Margarida abans del 26, a veure si puc!