Al sur de la frontera, als oeste del sol és un llibre de nostàlgies recobrades. Quina reacció podries tenir si 25 anys després tornes a veure l'amor adolescent de la teva vida? Resulta que t'adones que la teva vida ha estat una pèrdua de temps, ja que no has pogut gaudir d'un amor perdut que va quedar en l'oblit. No deixa de ser una distòpia emocional del que podria haver estat i no és. L'home de 38 anys recupera el contacte amb la dona de la seva mateixa edat. L'influx poderosíssim que representa el primer amor en una persona és irrepetible. Aquesta mena d'interrupció emocional es va apedaçant amb alternatives diverses, algunes tan potents com un matrimoni, però sempre escasses de potencial autèntic. L'amor dolorós que sent l'autor per un amor que no va reeixir és la base d'aquesta novel·la bellament escrita.
M'ha fet reflexionar. Deu ser que he entrat en "l'època Murakami" o potser, com no l'havia viscut abans, ara és el meu torn. La lectura m'ha provocat tot un seguit de reflexions, deia abans, que m'han traslladat a l'amor adolescent. Això obre ferides i et porta a fer balanç de la teva vida i de la mancança de força emocional dels teus sentiments personals durant molts anys. En definitiva, una novel·la que està molt bé, apta per a reflexions interessants i que motiva a més lectures d'aquest senyor. De moment, m'esperen a l'estanteria. Aviat aniré per elles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada