Cita a la Paret de Gel de Margarida Aritzeta és un llibre que segons el meu fill Jan Pol està guai. Bé, teòricament amb això hem de tenir prou per completar una ressenya si tens 11 anys i considerem la lectura una pràctica rutinària d'ús cultural. Com a pare de la criatura estic content si ell està content, per tant, tots feliços.
En Julià i la Laura deuen tenir uns 13 o 14 anys i han quedat per trobar-se a un lloc allunyat del centre del poble, tot just quan una temporal de neu col·lapsa carrers i vivendes. La caiguda de la xarxa elèctrica agreuja la situació i la neu cobreix tota la zona. El noi i la noia es mouen per un instint que descobreixen que va més enllà de la simple amistat. La noia esculp (es deu dir així espero) unes cares de gel perfectes que encara descontrolen més els sentiments del Julià. Una història d'amor en un marc de confinament (sí, de confinament) on et trobes amb aventures, misteris, emocions humanes. Un molt bon llibre que em fa pensar que la Margarida Aritzeta és molt millor escriptora del que em pensava. Porto un parell de títols on he trobat molta ànima, els personatges són potents i amb molta consistència. El noi està descobrint l'amor i ho fa amb aquella actitud tan pròpia del moment que viu. Ho he trobat preciós. La Laura percep el mateix sentiment i ho viu amb la mateixa intensitat. Jo no sé què pretenia la Margarida amb aquesta novel·la, però si es proposava escriure una història sobre el primer amor de la teva vida, això que ha escrit és espectacularment bo. Escric per a mi, per al meu fill quan sigui gran. Ho recordaré jo i espero que Jan Pol ho recordi algun dia. Està al caure que algun dia senti alguna cosa al seu cor que no entendrà. Amb el papi hem compartit lectura i aprenentatge vital. Gràcies Margarida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada