Totes les bèsties de càrrega és un dels llibres de Manuel de Pedrolo que encara no havia llegit. De nou una sorpresa per la qualitat i la duresa del tema, l'estil i l'argument d'una història que barreja la distopia en una versió kafkiana d'una societat casualment massa similar a la que es trobava l'autor el 1965. No he consultat res per la xarxa sobre aquest llibre, per tant la meva reflexió és particular i està allunyada de qualsevol cànon acadèmic. Llegir aquesta història és caure en un entramat aclaparant de burocràcies, angúnies, sensacions d'ofec i d'opressió constant. L'atmosfera de la societat present aniquila qualsevol intent de llibertat individual i la persona es converteix en menys que un simple número. He quedat esgotat de passar pàgines on una gestió burocràtica et porta a una altra, així, sense aturador, i amb la sensació que el protagonista principal està atrapat en un carreró sense sortida. De vegades naveguem per l'absurd, tan absolut que faria gràcia i tot (si no fos tan trist). La lectura em recorda tant els llibres de Kafka, i coneixent una mica en Pedrolo podria arribar a afirmar que aquest és el propòsit que es va marcar realment l'autor, una distopia kafkiana de ple dret en el marc del present contemporani: el franquisme, els seus còmplices i els seus supervivents que li fan el joc. No serà fins al final que apareix certa resistència, als darrers capítols, encara que molt afeblida pel poder de l'aparat estatal.
L'estructura del llibre s'inicia amb un ordre peculiar on els capítols s'enumeren correlativament seguint un ordre 0 (1), 1 (2), ... 12 (0) com si el llibre fos un cercle tancat. El darrer capítol versiona el primer, però s'entén que que en darrer terme tots som les víctimes de la nostra pròpia existència. Pedrolo ha creat un llibre que t'ofega i que et cal acabar per sobreviure. Una peça de valor literari bestial, però que cal trobar el moment adequat per a la seva lectura. Dur, però necessari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada